Implementing the Water Framework Directive to temporary rivers

ATENCIÓ! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Per obtenir més informació sobre les cookies que fem servir i el motiu d'aquest missatge, consulteu el següent enllaç: Llegir més

Ho entenc

El web del grup de recerca F.E.M. de la Universitat de Barcelona utilitza galetes o cookies per millorar la navegació de l'usuari, carregar certes funcionalitats de la web basades en tecnologies oferides per Google, com Google Maps, o oferir-nos dades estadístiques mitjançant Google Analytics.

Aquest missatge apareix per complir amb la normativa vigent de protecció de dades que dicta la Directiva 2009/136/CE, que diu que els usuaris d'un lloc web han de ser informats i poder acceptar l'ús de cookies d'una forma senzilla.

Un cop es permet el seu ús mitjançant el botó "Ho entenc", el missatge no tornarà a aparèixer. En el cas que es desitgi refusar les cookies de nou, caldrà fer-ho modificant les propietats del navegador d'internet.

A+ A A-

LIFE Trivers liderarà un procés de participació ciutadana per recollir mesures per a la conservació dels rius temporals

TRrivers3

El projecte europeu LIFE Trivers, coordinat per la Universitat de Barcelona, iniciarà durant l'any 2017 diferents tallers de participació ciutadana per recollir les mesures prioritàries per a la conservació i restauració de l'estat ecològic de les masses d'aigua estudiades en el marc del projecte: a les conques internes de Catalunya, les conques del Xúquer i de l'Ebre. Els resultats d'aquesta iniciativa es traslladaran a les autoritats de l'aigua —com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), també membres de Trivers— perquè incloguin les mesures en els propers plans hidrològics de cada conca.

Aquesta proposta es va presentar juntament amb els resultats del projecte en la tercera reunió de les parts interessades de Trivers, que va tenir lloc els dies 25 i 26 de gener a Saragossa. Sota el lema «Rius temporals: naturals o per alteració hidrològica?», la trobada va reunir científics, gestors i altres participants interessats en la millora de la gestió dels rius amb un règim hidrològic temporal, és a dir, rius en què es produeix una interrupció recurrent del cabal i que poden arribar a quedar completament secs. A més de la UB, l'ACA i la CHX, en el projecte Trivers també hi participa l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC).

TRivers-Zaragoza-JLatron3

Nova versió del programari TREHS
En la reunió també es va presentar una nova versió del programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status), desenvolupat per Trivers amb l'objectiu d'ajudar a diagnosticar l'estat ecològic dels rius temporals. La variabilitat del cabal d'aquest tipus de rius fa molt complicat fer-ne una diagnosi adequada d'acord amb els objectius de la Directiva marc de l'aigua (DMA) de la Unió Europea, ja que no existeixen eines de valoració adaptades a aquesta particularitat. A més, la majoria de vegades aquest règim temporal és degut a impactes humans, com ara l'extracció d'aigua per a l'agricultura; per tant, és crucial distingir un riu amb un règim temporal «natural» d'un que no ho és.

Per solucionar aquesta problemàtica, TREHS incorpora les dades històriques disponibles sobre els cabals de cada riu, així com entrevistes amb veïns i dades de simulacions fetes a partir de models d'escorrentia d'aigua, i en determina el règim hidrològic (si és permanent o temporal) i l'estat hidrològic (si el règim hidrològic és natural o ha estat modificat per l'acció humana). La nova versió del programari presentada a Saragossa incorpora, a més, la possibilitat d'utilitzar informació addicional provinent de fotografies aèries i d'observacions puntuals de mostreigs biològics, per exemple, una fotografia feta el dia del mostreig en què es pugui observar si hi havia basses o no. També s'hi han incorporat noves funcions de visualització de dades que «permetran fer una diagnosi del règim i de l'estat hidrològic molt més acurades», explica Francesc Gallart, investigador de l'IDAEA-CSIC.

Trivers 2

D'altra banda, Narcís Prat, catedràtic del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB i coordinador del projecte LIFE Trivers, posa de rellevància aquestes noves funcions en un context ecològic perquè «ajudaran a interpretar millor el potencial ecològic que pot arribar a tenir el riu, ja que quan hi ha cabals zero no podem saber si al riu hi queden basses o no i, per tant, no sabem si la fauna aquàtica pot o no trobar refugi quan deixa de fluir l'aigua».

Durant la jornada també es van presentar els primers resultats d'aplicar el TREHS en diverses masses d'aigua temporals de la CHX. «Aquest últim any hem fet entrevistes als guardes fluvials de la CHX per incorporar-les al TREHS, i hem obtingut dades per poder determinar el règim hidrològic de molts trams de riu on no hi ha estacions d'aforament. A més, gràcies al fet que TREHS és un programari que permet l'entrada de diferents tipus de models hidrològics, els hem pogut comparar i optimitzar els nostres resultats», explica Sara Jiménez, cap del servei tècnic de l'Oficina de Planificació Hidrològica de la CHX.
Els participants van poder utilitzar la nova versió del TREHS amb rius de la conca de l'Ebre com a cas d'estudi durant la sortida de camp del primer dia de la reunió. Es van poder analitzar, per exemple, les dades del riu Aguasvivas, afectat per detraccions de reg que el fan desaparèixer durant el seu recorregut. Fruit de l'interès generat en els participants, pròximament s'organitzarà un curs per treballar en profunditat aquest programari.


Avaluació de l'estat ecològic i hidromorfològic
La reunió també va servir per presentar els resultats de la qualitat biològica obtinguts a partir d'indicadors biològics, com els macroinvertebrats i els peixos. Segons Núria Cid, investigadora postdoctoral del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i també membre del grup FEM, «la principal problemàtica està relacionada amb els valors de referència per a rius temporals: les comunitats biològiques d'alguns rius presenten una gran variabilitat natural i, per tant, també els valors dels índexs biològics que s'hi apliquen, fet que dificulta establir uns llindars que representin un bon estat de conservació i que ajudin a definir objectius ambientals».

TRivers 1

Pel que fa als peixos, les comunitats íctiques dels rius temporals a causa de l'acció de l'home —com seria la part baixa del riu Matarranya— es veuen afectades negativament per la manca de cabal. Segons Dolors Vinyoles, professora del mateix Departament i especialista en l'estudi de les comunitats de peixos, «a partir del moment en què el riu deixa de fluir i la qualitat de l'aigua a les basses disminueix —per la reducció de la concentració d'oxigen dissolt i l'increment de la temperatura—, els peixos són més vulnerables a infeccions per paràsits, al mateix temps que es produeix una competència extrema pels recursos tròfics. A més, espècies invasores com la gambúsia (Gambusia holbrooki) veuen afavorida la seva expansió. Per tant, acaba havent-hi una disminució significativa de la qualitat biològica».

En el cas dels rius efímers —rambles que estan sense aigua la major part de l'any—, es tindran en compte mètodes alternatius basats en la hidromorfologia. En resposta a aquesta necessitat, durant la jornada es va presentar un índex hidromorfològic adaptat a rius temporals efímers, anomenat IHG, a càrrec d'Alfredo Ollero, professor de Geografia Física de la Universitat de Saragossa.

Una aplicació de ciència ciutadana
Al final de la reunió, es van presentar les pròximes accions del projecte amb una vessant més social. A més del procés de participació ciutadana, també es va anunciar el desenvolupament d'una aplicació per a mòbils que permetrà enviar informació des dels telèfons mòbils a una base de dades sobre aspectes de la hidrologia i l'ecologia dels rius temporals d'una manera lúdica i accessible per a tothom.