Benvinguts al projecte TRivers-P!

El projecte TRivers-P pretén ser una continuació del projecte LIFE+ TRivers i té com a objectiu desenvolupar un mètode per avaluar l’estat ecològic de les basses desconnectades dels rius temporals. Això és farà mitjançant el desenvolupament d’un model predictiu que permetrà obtenir els valors de les mètriques esperats en condicions de referencia en funció del temps de desconnexió de la bassa i d’altres variables clau. Es consideraran els diferents grups taxonòmics o elements biològics de la Directiva identificats a nivell d’espècie utilitzant eines moleculars de metabarcoding: diatomees, macròfits, macroinvertebrats i peixos. A mès, el TRivers-P proposarà modificacions en els índexos geomorfològics actuals per adaptarlos a aquestes sistemes. D’aquesta manera es contribuirà a la recerca i la innovació en la gestió de l'aigua, a la preservació i millora dels rius temporals i la seva biodiversitat per tal de poder-nos anticipar als canvis esperats sota els efectes del canvi climàtic.

El projecte TRivers-P el durà a terme el grup FEHM-Lab, està format per investigadors del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (UB) i de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (CSIC).

TRivers

MÈTODES ALTERNATIUS PER A L'ESTIMACIÓ DEL RÈGIM DELS RIUS TEMPORALS

 

L’equip LIFE+ TRIVERS acaba de publicar un article científica a la revista Science of the Total Environment sobre l’ús de dos mètodes alternatius per a la recopilació d’informació sobre el règim de rius temporals: les entrevistes als veïns del riu i la inspecció de les fotografies aèries. La combinació dels dos mètodes alternatius permet substituir o complementar els registres de cabals, que s’hauran d’actualitzar en el futur mitjançant observacions de professionals i ciutadans.

Les dades hidrològiques per avaluar el règim dels rius temporals sovint són inexistents o escasses. L’escassetat de dades fa que no es pugui caracteritzar el règim hidrològic de rius temporals i, en conseqüència, per seleccionar els períodes i els mètodes correctes per determinar el seu estat ecològic. Per aquesta raó, s’està desenvolupant el programari TREHS, en el marc del projecte LIFE+ TRIVERS. L’objectiu és ajudar els administradors a implementar adequadament la Directiva Marc de l’Aigua en aquest tipus de masses d’aigua.

TREHS, utilitzant la metodologia descrita a Gallart et al. (2012), defineix sis estats aquàtics transitoris, sobre la base de les condicions hidrològiques que representen diferents mesohabitats, per a un tram de riu donat en un moment particular. A causa de la seva naturalesa qualitativa, aquest enfocament permet l’ús de metodologies alternatives per avaluar el règim dels rius temporals quan no hi ha dades de cabals observades. Aquests mètodes, basats en entrevistes i fotografies aèries d’alta resolució, s’han posat a prova per a estimar el règim aquàtic dels rius temporals.

Figura 1: Informació essencial obtinguda en una de les entrevistes. Les xifres de la taula representen el nombre a llarg termini de mesos per a cada estat a l’estació respectiva: cada columna ha de sumar 3 mesos Les xifres a la part inferior mostren els valors de les mètriques resultants; Mf = Permanència de flux, Sd6 = La predictibilitat de l’estació seca, Mp = Permanència de basses.

Totes les estacions d’aforament (13) pertanyents a les conques internes de Catalunya amb períodes recurrents de cabals nuls van ser seleccionades per validar aquesta metodologia. D’una banda, es van dur a terme entrevistes no estructurades amb els habitants dels pobles propers a les estacions d’aforament (Figura 1). D’altra banda, es va examinar la sèrie històrica d’ortofotos disponibles (Figura 2). Els registres de cabals mesurats a les estacions de mesurament van ser utilitzats per a validar els mètodes alternatius.
La permanència del flux en els trams va ser estimada raonablement per les entrevistes i adequadament per les fotografies aèries, quan es comparen amb els valors estimats utilitzant els fluxos diaris. El grau d’estacionalitat va ser avaluat només aproximadament per les entrevistes. La recurrència de basses desconnectades no pot ser detectada pels registres de cabal, però va ser estimada amb algunes divergències dels dos mètodes alternatius.

Figura 2: Fotografies aèries del riu Manol prop de l’estació d’aforament de Santa Llogaia. La imatge de l’esquerra mostra el flux continu, el del mig piscines desconnectats i el dret la llera seca. El nord està cap a l’esquerra i l’alçada de les imatges és de 500 m. Font: ICGC.

 

Article:
Gallart F, Llorens P, Latron J, Cid N Rieradevall M, Prat N (2016). Validating alternative methodologies to estimate the regime of temporary rivers when flow data are unavailable. Science of the Total Environment, 565:1001-1010. doi: 10.1016/j.scitotenv.2016.05.116.

 

 

 

Segueix les novetats a twitter amb #TRivers_P

Back To Top